I si l’asfalt es clivella (copia)

I SI L’ASFALT ES CLIVELLA com un sospir mal tancat? I s’obre una escletxa
prima molt prima just al costat del pas zebra esborrat? I si creues el carrer del teu
poble però és el carrer qui et creua a tu? Des d’aquesta ferida, i sense demanar
permís, es traça la cartografia d’una ciutat que ja no coincideix amb ella mateixa.
Sense declamacions ni consignes, cada vers actua com una petita erosió:
obstinada, incòmoda i difícil de perdonar.